Primavera 2014
Com hem comentat en
alguna altre entrada, la casa de les il·lusions Gegants, és oberta des de fa ja
dues dècades, i és on es treballa en el manteniment dels Gegants de Maó en
Tomeu i na Guida, altres gegants menorquins i fins i tot es creen figures noves
que amb el temps arrelen com a part de la nostre festa. Tot i així
el taller és obert, a no ser per alguna urgència que sempre en surt alguna,
principalment a l’hivern, doncs a l’estiu els gegants és quan ja estan ben aclarits
per a sortir a ballar a les festes dels pobles. És per dit motiu que fa pocs
dies els membres del grup de manteniment i creació de la Colla de Geganters de
Maó van recollir les eines, van granar el taller i van canviar les bates de
feina per l’uniforme de geganter.
Com en aquest blog
del que parlem és del que fem al taller, us narrarem l’últim projecten en el
que s’ha treballat durant la ja passada primavera: “un taller de capgrossos a
la Residència Geriàtrica de Maó”.
No era la primera
vegada que els monitors treballaven en un taller de capgrossos, ja ho havíem
fet fa més d’una dècada a la Associació de Veïns de la Plaça Eivissa de Maó,
però en aquesta ocasió no es va fer precisament amb fillets, si no amb
les persones residents a la Residència Geriàtrica del C.I.M., a la Avinguda
j.A.Clavè de Maó. Estem parlant de persones que la majoria d’elles sempre han
vist els gegants, però que per motius de la edat actualment ja no lis és
possible rodar darrera ells durant les Festes de Gràcia. Per dit motiu a part
de la visita anual que es fa amb els gegants cada any al centre, aquest any
també es va voler fer el taller, per que poguessin conèixer de ben aprop les
tècniques i els materials amb que es pot crear un gegant. No cregueu que estem
parlant de una conferència ni res semblant, estem parlant de una activitat
totalment pràctica on els participants van poder crear la seva pròpia
comparsa de cap-grossos.
El taller s’inicià
el mes de març, quan el solet ja començava a entrar algo tímid per les vidrieres
de saló de la residència, on a sobre de les taules les senyores ( la
participació ha estat 100% femenina, sense que en cap moment es planifiqués
així) el primer dia es van omplir unes enormes bosses de fems de mides
comunitàries amb bolles de paper de diari, que quedarien ben pitjades a
l’interior, per que vista la forma des de defora pogués aparentar algo similar
a un cap... . en sessions posteriors, sempre els dissabtes a la tarda entre les
cinc i mitja i aproximadament a les set (alguns dies acabàvem abans i altres
haguérem continuat fins hora de sopar) aquelles enormes bolles de plàstic negre
es van anar recobrint a sobre amb capes i més capes de paper de diari,
aferrades amb el millor pegamento del mon “la pasta de farina”. Es van afeixir
les fraccions a sobre els enormes caps, les orelles, el nas, els ulls...
passades les setmanes i un cop tot aixut
ja sols quedava, quasi l’últim dia, treure tots els diaris de dins i ja tenim
el cap-gros amb la forma i buit per dins.
L’últim dia, el més
esperat, els tres capgrossos es van pintar amb els colors més divertits, es va
advertir que aquell dia faríem pintura per tot i així va ser, la festa de
pintar aquells capgrossos en els que
s’havia treballat prop de quatre mesos.
El taller ha estat
coordinat per Miquel Villalonga Coll, la persona responsable del taller dels
geganters, però sempre ajudat per altres membres del grup que en diferents dies
han vingut a ajudar i participar. El resultat un cop amb els tres capgrossos
acabats ha estat millor de lo esperat,
tenint en compte que tota la tasca ha estat feta per persones que amb
suficients anys viscuts era la primera vegada que treballaven amb aquests
materials, i un cop contemplada la obra els mateixos residents al centre es van
poder sorprendre del que havien estat
possible crear amb la coordinació de qui compta amb la experiència, però
lo més important amb la il·lusió de seguir creant es tingui la edad que es tingui.
Per part dels
geganters que van participar en el taller, sempre hem contat com el nostre
combustible són les rialles dels més petits quan anem a les festes, però en
aquest cas és la satisfacció de haver fet algo important, algo molt gran, haver
compartit unes jornades amb qui s’ho mereix tot, els nostres majors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario