Tardor 2010 – Primavera 2011
En alguns articles anteriors hem fet la crònica del que va representar la restauració de la Geganta de la Ciutat, na Guida, el treball i els resultats. En el cas d’en Tomeu les tasques serien similars, doncs l’estat en que es trobaven les dues figures era molt semblant i per lo tant els remeis no podien ser molt diferents.
La tasca en la restauració integral d’en Tomeu va començar el mes de novembre d’aquell any 2010, un cop acabades festes de Maó i havent tingut que esperar el gegant a la porta del quiròfan a que abans sortís en Miquelet.
Lo primer es va desvestir la figura i estotjada la roba en una caixa ben tancada, donat que com quan es va treballar amb na Guida, va passar pols per tot. Finalment es va decidir fer un tancat amb plàstics, a prop d’una finestra, similar a quan es fa un tancament per obres, per a que la pols que inevitablement es sol alçar al decapar fibres i macilles no afectés a tot el local.
Amb la tasca de neteja de la figura iniciada la primera sorpresa seria la de trobar que en Tomeu quan va arribar a Maó aquell mes de setembre de l’any 1934 ja havia passat per quiròfan alguna vegada (segurament al mateix taller El Ingenio, de Barcelona, on havia estat construït). Això seria quan al retirar totes les capes de fibra, cartrons afeixits i papers varis de sobre el braç original ens trobem amb un dels braços xapats, aferrat per l’exterior i reforçat en l’interior amb un tros de cartró que encara conservava algunes inscripcions que el delataven de la època i Ciutat d’on havien arribat.
Els braços van ser decapats completament de materials afegits durant tants anys, que al igual que hem mencionat anteriorment amb na Guida, en lloc de donar-li consistència obrava tot lo contrari, i reconstruïts amb cartró pedra igual que com quan la figura va sortir per primera vegada del taller barceloní.
Una altre sorpresa va ser al anar retirant capes de pintura i algunes capes de cartró que es veia que eren de les últimes dècades trobar que en algun moment, durant la dècada dels anys 70 (com hem pogut comprovar revisant diverses fotografies antigues), el gegant s’havia romput un dit i algú ho va arranjar substituint aquest per un altre que no era gaire més que un tros de pal de fusta insertat a la ma, alguns anys més tard aquest va ser recobert de cartró per a donar-li més forma de dit. En la present restauració se li va haver de fer el dit nou, deixant el dit fet amb un pal de fusta com a recordatori d’un moment i una dècada.
Amb el bust les sorpreses ja serien menys que amb na Guida, no per no ser moltes les rompo dures, reparacions i afeixits que s’hi van trobar, si no que ja no eren sorpreses doncs era ja el que ens esperàvem per la experiència de l’any anterior.
La tasca va tornar a ser entre altres la de eliminar fustes a l’interior del cap que feien que aquest simplement ja no tombés al estar el cartró primitiu totalment inconsistent. Ens trobaríem de nou amb el cap romput en el coll (és possible que això fos obra de qui va introduir les fustes a l’interior del cap, tallar el coll, posar les fustes a dins i aferrar de nou el coll).
Amb les parts antigues, braços i bust completament nets dels materials que no eren seus i restaurats amb el material adequat, aquests ja tornaven a ser nous i faltava només que el pintor Pere Tudurí li recuperes els tons de pell de manera tan encertada com ho va fer amb na Guida.
A n’en Tomeu també se li faria un tronc nou, recordem que en un principi quan van arribar a Maó aquest sols era el bust i els braços empernats a sobre una estructura de fusta que era dissimulada pels vestits.
La tasca de restauració de les parts històriques va anar a càrrec de Miquel Villalonga, participant de la Colla també el fuster ebanista Josep Gomila i Magdalena Fullana i Kiko Camps en el moment de aferrar-li al cap la nova perruca.
La restauració es va donar per acabada durant el mes de maig del 2011, després de mesos de feina i sobre tot de satisfaccions pel que s’estava fent. Ara amb en Tomeu també recuperat si acabava una restauració integral del històrics Gegants de la Ciutat en Tomeu i na Guida.
La tasca que es va fer a la seu de la Colla de Geganters de Maó no va passar inadvertida en absolut i fins i tot en el seu moment els reporters de la IB3 van venir al taller a fer-ne un reportatge sobre el tema. No van ser pocs tampoc els medis escrits que van publicar les primeres fotografies preses feia més d’un any quan van començar les tasques, del procés i dels gegants ja recuperats presidint la plaça constitució, per a moltes dècades més.
El que havia de començar en arraconar els vells gegants en un museu per a fer-ne dos de nous feliçment va concloure amb els gegants de tots els maonesos renascuts per la il·lusió de qui, al igual que tota la ciutat, vol que en Tomeu i na Guida no deixin de comparèixer mai a les Festes de la Mare de Déu de Gràcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario