Primavera any 2002.
Ningú diria que els nostres estimats gegants en Tomeu i na Guida poden tenir algun enemic, doncs be sabem que són dues figures ben estimades per la totalitat dels maonesos. Tot i així poden existir aquells enemics involuntaris que lis poden dur ben qualcun disgust, estem parlant d’un dels principals enemics dels gegants que és el vent.
El fet va succeir durant les ballades de Gegants que es solen integrar dins la Diada de Sant Jordi que organitza cada any el Casal Català de Menorca. Succeiria que estant les dues enormes figures plantades al costat de l’escenari on tocava la cobla, una bufada de vent tombaria d’esquena a la geganta na Guida. Tot i que el mal no impediria anular els balls de les enormes figures, en els dies posteriors s’hauria de reparar el clatell de la geganta que havia quedat esclafat.
La reparació la farien com de costum els geganters Kiko Camps i Miquel Villalonga i es faria amb el material acostumat en aquests casos, el cartró pedra, el mateix amb el que van ser creades les figures moltes dècades abans.
Un cop amb la geganta a sobre la taula de operacions la reparació no seria complicada, però un problema gran començava a ser evident: els nostres gegants ja tenien masses reparacions una a sobre de l’altre que a part de desfigurar en alguns casos el seu aspecte original ja ni tan sols lis donava consistència. En tot cas la solució a aquest fet no arribaria fins una dècada després i de moment la nova reparació deixaria a la geganta de nou com si quasi res hagués passat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario