Primavera Any 2007
Durant la primavera del 2007 els tallers de la Colla de Geganters més que estar molt actius el que estaven era amb llista d’espera. Teníem a l’hora a la Geganta d’Es Castell, a la que se li estàven fent unes poques tasques de millora i de repintat, i també als gegantons en Pere i na Gràcia que en aquell moment estaven sent intervinguts en una d’aquelles operacions de manteniment a fons que cada cert temps s’ha de fer a tots els gegants.
En Pere i na Gràcia recordem que van ser construïts pels mateixos membres del casal de jubilats d’es camí d’es castell de Maó. En aquell any 2007 ja tenien una dècada de vida. Des de un principi no es va buscar que les figures fossin tan perfectes com les que podien arribar creades per professionals a Barcelona, serien dos gegantons de construcció casolana el els que l’encant era el de que eren estat construïts pels mateixos socis del casal de gent gran.
Durant la primavera de l’any que estem narrant es va voler intervenir sobre les dues figures per a fer algunes tasques de manteniment i reafirmació d’algunes parts, a l’hora que corregir alguns pocs detalls que sense voler canviar substancialment la imatge dels dos gegantons no lis farien cap mal.
Dins les tasques de reafirmació es va fer necessari donar consistència al clatell d’en Pere, que possiblement per estalonar en el camió quan els transports d’un poble a l’altre, estava en aquell moment enfonyat cap endins. També va ser necessari afegir fustes a la part del tronc on van empernats els braços i a la part dels braços que s’empernen al tronc, per aconseguir que les dues parts un cop empernades quedessin ben fitxades i sense moure’s.
en les cares de les figures s’hi tenia que treballar per a corregir alguns detalls que es feien visibles, però de manera suficientment subtil per que no es veiessin amb una imatge diferent a la acostumada. En el cas de la geganta es va treballar en la simetria de tota la part ocular i en centrar els llavis. En el cas del gegant es va adequar la altura de la part de les celles i en reduir el volum de la part nasal, que fins aquell moment resultava en algun moment desmesurada amb la resta de la cara.
També les mans van ser retocades, perfilant les formes dels dits i les ungles.
Aquesta tasca que s’estava fent en ocasions es feia eliminant material quan era possible i en altres afegint macilla o fins i tot alguna capa de cartró.
Es van substituir algunes vestes dels cavallets de fusta i ja que hi érem tot el vestuari va passar per la rentadora.
Un cop les dues figures pintades de nou (en aquest cas es va utilitzar la pintura plàstica) tornaven a ser els Pere i Gràcia de sempre, de construcció casolana fruit de la il·lusió del grup de jubilats que les va crear, però amb algunes parts reafirmades i amb alguns pocs detalls corregits.
la il·lusió dels restauradors de gegants sol ser que la tasca que es fa sigui per a molts d’anys. En aquella ocasió seria per a poques setmanes doncs una de les primeres en que havien de participar un cop restaurats era en una trobada de gegants a Vinarós (Terres Valencianes). Una bufada de vent en el mateix port de Barcelona va fer que aquells vestits que havien quedat tan nets necessitessin just arribar al poble passar per la rentadora i un braç d’ en Pere i un altre de na Gràcia passar per taller.
En tot cas quan es fa amb gus, no és que ens agradi que els gegants pateixin cap mena d’accident però, disfrutem ben prou treballant a sobre d’ells i retornar-los a l’estat primer. Com el metge que li porten un malalt i la satisfacció d’haver-lo curat.
www.gegantsmao.menorca.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario