Desembre 2013 - Abril 2014
El taller de creació i restauració de la Colla de Geganters de Maó “la casa on les il·lusions són gegants” és una d’aquelles cases màgiques on sempre hi ha llum, on sempre hi ha gent treballant, on les il·lusions mai paren de existir i fer-se grans.
Comentàvem en altres articles com van ser varis els anys en els que es va treballar en la restauració d’en Tomeu i na Guida, els històrics Gegants de la ciutat, i com just acabada la tasca es va iniciar la construcció dels Reis Mags Gegants de Maó. El cas és que un més de desembre del 2013 va quedar enllestit el Rei Gaspar que completava la comparsa i als pocs dies es començava a treballar en la restauració integral d’en Martí i na María, els Gegants d’es Mercadal, que feia setmanes que esperaven a la porta, a que la taula del quiròfan quedes lliure. El nostre quiròfan te llista de espera!.
El projecte de la restauració integral dels Gegants d’es Mercadal en Martí i na Maria arriba per una iniciativa conjunta entre la Colla de Geganters i l’Ajuntament d’es Mercadal. El motiu no és altre que aquest any 2014 les dues grans figures representatives del poble del centre de l’illa compleixen 35 anys i el pas del temps no perdona a ningú. A això hi hem de sumar el fet de que dites figures en el seu moment van ser creades amb una construcció molt bàsica, utilitzant la fàbrica que els va crear uns materials excessivament febles que no lis garantien una llarga vida sense haver d’estar-hi actuant de manera pràcticament continuada. Un altre motiu de la intervenció és que s’havien de corregir alguns detalls que, si be fa alguns anys passaven gairebé desapercebuts, al dia d’avui a la gent li agrada contemplar als gegants en tots els seus detalls i en el cas d’els Gegants d’Es Mercadal en alguns punts, com és el cas de les formes dels dits i les ungles, les formes eren imperfectes i poc definides.
No direm que a n’en Martí i na María no s’els hagués intervingut mai (de ser així simplement ja no existirien). Tot i així fins el moment no s’havia actuat de manera global i en la seva totalitat, és a dir atacant el problema de rel, entrant dins cada una de les parts de la figura i reforçar-les en la seva totalitat, aplicant el material necessari per a garantitzar-lis una estabilitat i estat de conservació similar a altres figures de la seva espècie.
En Martí i na María van entrar a taller just començat el mes de desembre del passat any 2013, aprofitant el pont de Tots Sant. En la primera fase, la que va finalitzar fa poques setmanes, es treballaria amb els bustos i les mans.
La persona encarregada de la tasca seria Miquel Villalonga Coll, constructor i restaurador responsable des de fa dues dècades dels Gegants de Maó i també d’altres figures gegantines de l’illa de Menorca; una de les persones principals que va treballar en la construcció del nan en Miquelet es Salero o en la restauració integral d’en Tomeu i na Guida entre moltes altres.
El passat més de desembre, un cop amb els Gegants d’es Mercadal al taller, el primer que es va fer va ser decapar les quatre mans, eliminant pintures, macilles i restos de restauracions anteriors, que en el cas d’acumular-se unes a sobre de les altres en lloc de donar consistència el resultat resultava el contrari del desitjat. Cal dir que els Gegants d’es Mercadal no contaven amb cap restauració fruit de alguna caiguda a sobre, però si amb petits arranjaments fets amb paper de diari i macilles i també amb diverses capes de pintura sobreposades. Un cop amb les mans completament netejades seria el moment de la redefinició de les formes que en el moment de la construcció havia resultat de manera imperfecte. És així que utilitzant pasta de paper i amb moltes hores de rodar la dremel es van aconseguir arribar a les formes desitjades fent que per exemple en el cas de les mans d’en Martí, una sèrie de tres dits que no gaudien de separació entre ells renaixessin com a membres independents i delimitats o que tots aquests que fins el moment sols es podien apreciar les ungles per els tons de pintura a partir d’aquell moment ja fossin formes definides i en relleu.
Després de setmanes de treball i amb les mans reforçades i re definides ja sols quedaria donar-lis una petita capa de macilla plàstica per a fer les formes encara més fines i una petita imprimació de pintura blanca per a facilitar la tasca de l’artista que els havia de donar els tons definitius.
Començant a actuar en els bustos el primer que ens trobaríem seria en que aquests en moltes de les seves parts bastava amb pitjar un poc el dit a sobre per que aquestes es deformesin, fruit d’un material insuficient en el moment de la construcció afeixint, que el cartró al ser un material tan feble la sola humitat o pressió continuada sobre una part (per exemple viatjant tombats en un camió) fa que aquest perdi consistència i amb el pas del temps ja no compti amb la duresa desitjada.
El primer bust en pujar a la taula de operacions va ser el de la geganta na María. Aquesta estava amb tota la part dels cabells que cimbrava de sols tocar-la o del clatell i part entre barbeta i pits completament molles pel pas del temps. El procés va ser el de descapar completament el bust, eliminant diferents capes de pintura (i comprovant que no sempre havia tingut per exemple el mateix color d’ulls) i descobrint el que hi havia, com que en algun cas hi havia algun cop reparat com es va poder en el seu moment. Per a conservar la fesomia de la cara lo millor era desmuntar el bust de sobre la seva base de fusta i així poder actuar des de dins, reforçant amb cartró pedra tot l’interior, afeixint les capes que pot ser en el moment de la construcció, fa trenta cinc anys, li van mancar. Arribant a aquesta fase hem de dir que si be havia que afegir material en cap moment es podia eliminar el deteriorat, doncs una figura antiga de poder ser ha de conservar el 100% d’ella mateixa, aquí el que havia que fer-se era reparar i en el moment de reforçar, afegir, s’havia de fer amb molta cura i tot ben calculat ,doncs de arribar a donar un pes innecessari als caps aquests no sols farien pesar més la resta de la figura, si no que fins i tot podrien desequilibrar el conjunt, dificultant en extrem la tasca del geganter.
El material utilitzat seria el cartró pedra, doncs el pensament és de que tota figura ha de ser restaurada amb els mateixos materials amb els que havia nascut. Reconstruït tot l’interior del bust ja sols quedava clavar-lo de nou a la base de fusta i començar a treballar amb l’exterior. En aquest cas cuidant sempre no deformar cap part (ens referim que no passes que per a reforçar el nas aquest perdés la seva forma original) i aplicant el mínim material però a l’hora asegurar que la tasca fos de les que duren molts anys. Novament una fina capa de macilla i una primera imprimació donarien el bust na María per a punt d’entrar a la secció de pintura.
En el cas del bust del gegant en Martí, no explicarem gran cosa, doncs la tasca seria idèntica a la feta sobre el bust de la seva companya. La de neteja de cara, reforçament integral de l’interior i fer fines unes fraccions que a força de diferents capes de pintura sobrepostes en aquest moment ja podien ser millorades.
Amb mans i bustos totalment restaurats, arribaria la primavera (després de quatre mesos de feina) , doncs estem parlant de tasques molt laborioses i sempre fetes en les estones lliures de qui es pren la tasca de la construcció i restauració de gegants com a una passió, però que també ha de complir amb una jornada laboral aliena al mon dels gegants. Durant el mes d’abril l’artista Xiscu Mora Laforet, suficientment experimentat en la pintura de figures de mida XL, seria qui aportaria a n’en Martí i na María els tons de cara i mans amb els que avui llueixen.
La restauració d’en Martí i na María tot i així no és conclosa i per aquest any 2014, un cop acabades les festes d’estiu, queda la intervenció sobre braços i tronc, destacant en aquest cas que si be són les parts que no es veuen un cop amb la figura vestida, són de les que en pitjor estat es troben i que més feina donaran a la fàbrica de les il·lusions gegants.
