Any 2010
El taller de la Colla de Geganters de Maó es va obrir a l’any 1995 amb l’objectiu de poder fer petites reparacions als gegants, quan aquests ho tinguessin de menester, sense necessitat de haver de recórrer a artistes externs. Un factor important era la part econòmica, l’altre el que algunes persones del grup a part de agradar-lis els gegants i el mons que els envolta, també tenien inquietuds artístiques que podrien materialitzar amb les enormes figures de la ciutat. Com hem comentat en anteriors articles, el que va començar com a un “petites urgències” poc a poc es va anar convertint en un hospital de dalt de tot, amb intervencions força complicades i de gran responsabilitat.
a l’any 2010 ja en feia alguns que s’estava parlat sobre el que s’hauria de fer amb els històrics gegants de la ciutat en Tomeu i na Guida, doncs vuit dècades de vida (arribaren a la ciutat a l’any 1934, havent estat ja utilitzats alguns anys en altres pobles i festes de l’estat) no havien passat inadvertits en la consistència de les enormes figures, que en infinitat de ocasions havien estat apedaçades fruit de accidents o simplement pel pas del temps.
De fet havia existit un projecte de que algun artista especialitzat de la península treies unes còpies exactes dels gegants, que serien les que sortirien cada any per les festes i els antics i tan deteriorats Tomeu i Guida passarien a la categoria de peces de museu. Ja es disposava de varis pressuposts dels possibles artistes que havien de fer les còpies dels gegants i fins i tot ja es parlava de quin seria el lloc més idoni per a portar les figures antigues i que testimoniessin amb la seva presència una part important de la història de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia.
En pocs anys en el nostre país la economia donaria un gir que pocs havien pogut preveure. La nova situació econòmica, una crisis que al moment d’escriure aquestes ratlles encara perdura, dilapidaria molts de projectes, sent un dels primers en el cas del consistori maonès el de la construcció dels nous gegants.
Les dificultats arriben de vegades per a girar-ho tot i en ocasions per fins i tot trobar solucions que acaben sent ideals. Veient el tema ja amb certa perspectiva certament la millor solució seria la que va decidir la junta directiva i el propi ajuntament de la ciutat: Com no es podien fer els gegants nous, la persona que en aquell moment regentava el taller de la colla de geganters, iniciaria una tasca titànica, que duraria dos hiverns, de fer una restauració a fons, quasi podríem dir reconstrucció, dels dos històrics gegants de manera que quedessin nous com el primer dia. A grans mals grans solucions i la obra, per la seva mesura i responsabilitat va fer que després de moltes hores de treball aquells dos gegants quedessin millor que si els haguessin fet nous, van quedar com el primer dia però a més sent els mateixos que aquell primer dia van arribar a la ciutat.
La persona encarregada de la tasca seria Miquel Villalonga Coll, que sempre que va haver de menester alguna col·laboració dels seus companys la tindria i l’Ajuntament sols es tindria que encarregar de costejar els materials.
Just iniciat l’any 2010 al taller ja estaven les taules a punt per a tombar-hi als dos il·lustres pacients. La primera en passar per quiròfan seria na Guida., sa geganta.
Abans de entrar en feina direm que a l’any 1990, també debut al mal estat en que es trobaven ja els gegants, les parts històriques, el bust i els braços, van ser recoberts i emsamblats amb fibra (la mateixa amb la que es construeixen avui les barques) i se lis va afegir una part que mai havien tingut, pits i panxa. Tot assemblat en una sola peça aniria a sobre de la estructura de fusta.
La restauració havia de consistir en netejar les figures de totes les capes de fibres, macilles, cartrons i papers varis que en tant anys havien estat recobertes i un cop arribant a la figura original reparar les moltes ferides amb els mateixos materials en que havien estat creades en el seu moment. Es faria d’aquesta manera, doncs el que realment feia que aquells gegants ja no s’aguantessin drets era que masses reparacions i materials afegits un a sobre de l’altre ja no lis donava consistència,si no tot lo contrari.
Amb na Guida ja a sobre la taula (ella tota tremolant) es començaria per amb molta cura netejar les diferents peces i separar-les tal i com havien estat en un principi (amb els braços i el bust com a peces independents i empernades l’una amb l’altre).
Prest arribarien les sorpreses que no per desagradables deixaven de ser cada una d’elles un nou repte per a la persona que havia de deixar aquells gegants com a nous. Es va començar a treballar en la neteja dels braços, trobant a baix de la fibra capes de cartró, paper de diari, escaioles, fustes i infinitat de materials que un cop eliminats havien ocultat que els braços originals ja sols eren romputs un al costat de l’altre. En el cas de les mans pocs dits no es trobaven romputs i aferrats de nou, sempre amb materials bastant rudimentaris i masses vegades poc idonis.
Volem recalcar en tot cas arribant a aquest punt que en cap moment volem despreciar la tasca de les persones que durant vuit dècades havien arranjat els gegants com sabien i sobre tot amb molt bona voluntat, doncs en el seu moment no haver-se fet aquestes rudimentàries reparacions simplement els gegants avui ja no existirien.
Un cop amb les restes dels braços i mans de la Guida que fa vuit dècades va arribar a la ciutat, amb molta cura, responsabilitat i mirant sempre on es trepitjava s’havia de restaurar i deixar aquells braços com a nous. No poques setmanes de feina deixarien les extremitats de sa geganta reconstruïdes i com a noves.
Arribant el torn de restaurar el bust les sorpreses anirien en augment, doncs un cop eliminades capes i capes de fibra, cartrons, papers i fins i tot fustes que li aguantaven el coll dret per que no li caigués cap endavant, ens trovariem amb que fins i tot del coll original en hi faltava un tros i que en algun moment el cap havia estat seccionat del coll per a introduir-hi a l’interior les abans mencionades fustes i tornat a ajuntar de manera que quasi no es notés.
Mencionarem l’efecte del cap de sa geganta a sobre sa taula, separat del coll i la persona que ho havia de deixar com el primer dia, com si mai hagués existit l’assassinat, treballant amb la màxima cura però també amb l’apassionament de saber que estava fent algo molt gran, de molta responsabilitat, però disfrutant ja pensant en el resultat.
El que alguns no s’explicaven com s’ aconseguiria després de setmanes de feina començava a agafar forma fins que el bust va resultar reconstruït completament.
Ara faltava una altre part, també en el bust, que era netejar la cara de sa geganta, eliminar totes les capes de pintura per a un cop pintada de nou ja sols portés una capa de pintura en lloc de tantes de tants tipus diferent una a sobre l’altre que portava en aquell moment.
Afeixirem que tan quan es van netejar les mans com ara que es faria amb la cara dos objectius més es perseguien, una l’eliminar un pes innecessari en la figura, que havia anat en augment a força de molts anys i l’altre que era recuperar algunes formes originals que tan en les mans com en la cara ja havien sucumbit a sota de materials invasors (un exemple seria que les ungles de sa geganta en aquell moment ja no tenien forma, ja sols eren pintades a sobre el dit però sense cap forma d’ungla).
Amb cap i mans completament restaurats, nous com el primer dia, més lleugers i amb les formes originals recuperades ja sols restava portar-les al poble de Sant Lluís per que el pintor Pere Tudurí lis dones una vida i expressions que sols podem qualificar de sorprenents.
Mentre s’aprofitaria al taller a seguir amb la tasca, en aquest cas seria la creació d’un tronc per el gegant, que si be en el principi no el tenia, no venia a substituir res antic, cosa que en uns gegants tan antics seria lamentable, donaria unes formes més estilitzades a na Guida,a amb unes formes per exemple a la cintura pròpies de la dona que mai havia tingut.
La tècnica seria la mateixa amb la que es construeixen els gegants encara avui en dia: crear una escultura, d’aquesta treure un motlle de escaiola i omplert aquest amb cartró pedra per a tenir la nova part de sa geganta suficientment lleugera i dels mateixos materials que braços i cap.
Altres persones ajudarien a Miquel Villalonga en la tasca, com és el cas del geganter Josep Gomila, fuster de professió, que adequaria la estructura de fusta al nou troc del gegant.
La modista Isabel Isabel Mercadal, ajudada de la gegantera Magdalena Fullana confeccionaria un nou gipó a la geganta, doncs les noves formes del tronc ho exigien, tasca que va quedar de dalt de tot.
Feliçment, amb la geganta reconstruïda en la seva totalitat, la tasca es va donar per acabada els primers dies del mes d’agost, amb molta satisfacció, festa gran i conscients de que el que s’havia fet era algo molt gran... i el pensament de que encara quedava la segona part: en Tomeu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario