Mes de Juliol del 1997
El mes de juliol de l’any 1997, les mateixes persones que algun temps abans havien aclarit les closques dels gegants, quan el canvi de les perruques, van conèixer una nova manera de treballar: la de ho hem de menester acabat per d’aquí a pocs dies.
Va succeir que durant les Festes de Sant Jaume d’es Castell, en Tomeu, el Gegant de la Ciutat, va patir una caiguda quedant amb el nas esclafat i una ma desfigurada.
Les caigudes dels gegants no és que siguin freqüents, doncs aquests solen ser portats per a persones experimentades i coneixedores de l’equilibri de cada una de les figuers, però tampoc és difícil que una bufada de vent, un forat al terra, un desnivell en el pis de la calçada o un imprevist físic de la persona que va a sota del gegant pugui fer que la figura i el mateix portador que hi va dins acabin a terra.
En Tomeu en poc temps va ser traslladat a la seu de la entitat gegantera, on va ser desvestit, desmuntat i les mateixes persones (Francesc Camps i Miquel Villalonga) que ja “ostentaven el càrrec” de restauradors oficials dels gegants de Maó, fent us del cartró pedra, cola blanca i molta responsabilitat per que el nas i els dits tornessin a la forma original van ser els encarregats de fer les cures.
El treball no es va poder demorar en absolut doncs el Tomeu s’alçava de terra un 24 de juliol i pel 3 d’agost ja ballava per a les Festes de Sant Gaietà de Llucmaçanes com si rés hagués passat (sols hi quedava el susto).
No hay comentarios:
Publicar un comentario