Mes d'agost any 2004.
L’ història comença un dissabte de Sant Llorenç en acabar un passacarrers en el que els gegants de Maó, en Tomeu i na Guida, van estar més d’ una hora ballant pels carrers d’ Alaior. L’ infortuni va fer que quan la gran parella era portada a estojar a un local proper a Sa Plaça algú del públic, no adonant-se del difícil equilibri de les figures, donés una empenta a la geganta i... comencessin les corregudes.
Un gegant és una figura que, tot i la professionalitat i l’ entrenament dels seus portadors, la seva alçada i el seu pes poden fer que fins i tot una ventada la pugui desequilibrar i fer-la caure. En aquest cas l’ empenta va fer que la persona que hi havia dins no pogués controlar la balançada i la geganta anés a terra emportant-se amb ella al geganter que hi havia a sota.
En un cas així tot passa molt ràpid: es treu a la persona de dins, i mentre uns companys comproven que no s’ hagi fet mal, altres alcen la figura i també comproven el seu estat.
En aquells moment el més important és el geganter, que va ser portat d’ immediat al punt de la Creu Roja més proper. Afortunadament la cosa no va passar d’ algun cop i el disgust.
Per l’ altre banda tenim que la geganta de Maó, na Guida, va quedar amb una ma bastant ferida, un gran forat al front i algunes fustes de l’ estructura trencades.
Tot i que la reparació d’ uns desperfectes tan grans pot ser feina de moltes setmanes, l’ equip de manteniment dels gegants va decidir que ho farien en “un vespre”, doncs la geganta havia quedat pel dia següent per anar a ballar amb el seu company en Tomeu a la desfilada de carrosses que havia de sortir al cap de 24 hores.
Ja tenim que mentre un dels “cirurgians” quedava a un local d’ Alaior fent net les ferides de na Guida, uns altres anaven a la seva seu de Maó a cercar Fibra, cartró-pedra, macilles, pintura etc.
Els gegants de Maó són dues figures històriques, daten dels anys 30, pel que qualsevol reparació es te que fer amb molta responsabilitat doncs el que s’ està manipulant no és un ninot, és un dels símbols de la ciutat. En tot cas l’ equip que estava iniciant les cures és del tot coneixedor de tots els materials i tècniques per crear o arranjar un gegant, són el grup de manteniment que cada any sol fer la posta a punt dels gegants de la ciutat i els mateixos que anys abans havien creat al nano “en Miquelet es Salero”.
Com sempre que es te que intervenir una figura de tanta antiguitat en llevar les parts ferides es solen trobar davall reparacions d’ altres èpoques i tons de pintures aplicats en temps avui ja llunyans i tapats per set dècades de reparacions una damunt l’ altre.
Podríem parlar de “una manera diferent de viure Sant Llorenç”, doncs a pocs metres d’ on es feia el Jaleo un grup de persones van escoltar les seves notes i els “oooole” tot el temps que va durar però sense alçar els ulls de damunt la geganta.
Les hores passaven, la feina era molta, en alguns casos per poder fer eixugar les fibres i macilles en temps record es va haver de fer us de secadors de cabells. Entrada sa matinada unes poques hores per dormir i tornem-hi de bon matí.
El diumenge al matí encara quedava molta feina per fer però poc a poc es començaven a donar les darreres capes de material, es podia començar a llimar, altres acabaven d’ empernar les fustes mentre l’ encarregat de les pintures ja començava a mesclar els colors. El Jaleo del matí ja estava a punt d’ acabar quan la geganta ja tornava a lluir com si mai hagués caigut.
Com la feina de vestir-la de nou també porta temps es va fer a la tarda, acabant-se pocs minuts abans de que arribessin la resta de geganters per alçar de nou els gegants i un dia més participar de l’ entitat altruista fent ballar als històrics Tomeu i Guida pels pobles de l’ illa.
Com a darrer detall, no podria haver estat d’ una altre manera, el primer en ballar la geganta el diumenge durant les carrosses va ser el darrer en sortir-ne de dins ella el dia abans. Dit portador ja estava recuperat dels cops i ja sols li quedava la cara d’ incredulitat en mirar la geganta i veure que la il·lusió dels companys restauradors havia conseguit l’ impossible de fer una reparació tan gran en sols 24 hores. Acabem l’ història amb el somriure del ballador de gegants alçant de nou a na Guida i la de complicitat dels companys que l’ havien operada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario