Tardor any 2010
Tot i que a principis d’estiu en Miquelet es Salero havia estat pintat de nou, acabat aquell estiu es va considerar que el que realment necessitava era un “lifiting” de dalt de tot. És a dir, quan el mes de juliol el vam pintar el que es va fer és donar-li un aspecte rejovenit en la part exterior, la pintura, el que es veu; però quedava pendent donar consistència a tota la part interior de la figura.
Quan es va construir en Miquelet es va fer com ho sabíem fer en aquell moment: vàrem omplir una enorme bossa de fems amb papers, fent una gran bolla i aquesta es va anar recobrint amb papers de diari i donant amb aquests la forma que finalment va tenir el nano. Per a deixar les formes més fines al que es podien aconseguir amb el paper de diari se li va donar a la part exterior una capa prou gruixuda de macilla.
El que es pretenia ara en aquesta ocasió era substituir en l’interior totes les capes de paper de diari per a capes de cartró pedra, i en la part exterior algunes capes de les més gruixudes de macilla per també cartró pedra, ja passat per la batidora i convertit en pasta de paper (de cartró pedra).
Per a aquesta tasca, que es va iniciar just acabades les Festes de Gràcia d’aquell any, i per a poder accedir a l’interior d’en Miquelet sense tenir-lo que suportar sobre els Hombres, el que es va fer és penjar-lo del tetxo com si fos una campana per així poder entrar i sortir de sobre i treballar des de dins amb comoditat.
Amb algunes poques setmanes la tasca va estar enllestida amb en Miquelet amb tant l’interior com l’exterior reforçats amb cartró pedra. La tasca la va fer Miquel Villalonga i a l’hora de pintar novament van arribar les miqueleteres Fabiola Hurtado, Elisa Rotger, i també el geganter Javi Galindo que prest es sumaria al taller gegant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario