En Tomeu renaix en una restauració de dalt de tot

Tardor 2010 – Primavera 2011

En alguns articles anteriors  hem fet la crònica del que va representar la restauració de la Geganta de la Ciutat, na Guida, el treball i els resultats. En el cas d’en Tomeu les tasques serien similars, doncs l’estat en que es trobaven les dues figures era molt semblant i per lo tant els remeis no podien ser molt diferents.

La tasca en la restauració integral d’en Tomeu va començar el mes de novembre d’aquell any 2010, un cop acabades festes de Maó i havent tingut que esperar el gegant a la porta del quiròfan a que abans sortís en Miquelet.

Lo primer es va desvestir la figura i estotjada la roba en una caixa ben tancada, donat que com quan es va treballar amb na Guida, va passar pols per tot. Finalment es va decidir fer un tancat amb plàstics, a prop d’una finestra, similar a quan es fa un tancament per obres, per a que la pols que inevitablement es sol alçar al decapar fibres i macilles no afectés a tot el local.

Amb la tasca de neteja de la figura iniciada la primera sorpresa seria la de trobar que en Tomeu quan va arribar a Maó aquell mes de setembre de l’any 1934 ja havia passat per quiròfan alguna vegada (segurament al mateix taller El Ingenio, de Barcelona, on havia estat construït). Això seria quan al retirar totes les capes de fibra, cartrons afeixits i papers varis de sobre el braç original ens trobem amb un dels braços xapats, aferrat per l’exterior i reforçat en l’interior amb un tros de cartró que encara conservava algunes inscripcions que el delataven de la època i Ciutat d’on havien arribat.

Els braços van ser decapats completament de materials afegits durant tants anys, que al igual que hem mencionat anteriorment amb na Guida, en lloc de donar-li consistència obrava tot lo contrari, i reconstruïts amb cartró pedra igual que com quan la figura va sortir per primera vegada del taller barceloní.

Una altre sorpresa va ser al anar retirant capes de pintura i algunes capes de cartró que es veia que eren de les últimes dècades trobar que en algun moment, durant la dècada dels anys 70 (com hem pogut comprovar revisant diverses fotografies antigues), el gegant s’havia romput un dit i algú ho va arranjar substituint aquest per un altre que no era gaire més que un tros de pal de fusta insertat a la ma, alguns anys més tard aquest va ser recobert de cartró per a donar-li més forma de dit. En la present restauració se li va haver de fer el dit nou, deixant el dit fet amb un pal de fusta com a recordatori d’un moment i una dècada.

Amb el bust les sorpreses ja serien menys que amb na Guida, no per no ser moltes les rompo dures, reparacions i afeixits que s’hi van trobar, si no que ja no eren sorpreses doncs era ja el que ens esperàvem per la experiència de l’any anterior.

La tasca va tornar a ser entre altres la de eliminar fustes a l’interior del cap que feien que aquest simplement ja no tombés al estar el cartró primitiu totalment inconsistent. Ens trobaríem de nou amb el cap romput en el coll (és possible que això fos obra de qui va introduir les fustes a l’interior del cap, tallar el coll, posar les fustes a dins i aferrar de nou el coll).

Amb les parts antigues, braços i bust completament nets dels materials que no eren seus i restaurats amb el material adequat, aquests ja tornaven a ser nous i faltava només que el pintor Pere Tudurí li recuperes els tons de pell de manera tan encertada com ho va fer amb na Guida.

A n’en Tomeu també se li faria un tronc nou, recordem que en un principi quan van arribar a Maó aquest sols era el bust i els braços empernats a sobre una estructura de fusta que era dissimulada pels vestits.

La tasca de restauració de les parts històriques va anar a càrrec de Miquel Villalonga, participant de la Colla també el fuster ebanista Josep Gomila i Magdalena Fullana i Kiko Camps en el moment de aferrar-li al cap la nova perruca.

La restauració es va donar per acabada durant el mes de maig del 2011, després de mesos de feina i sobre tot de satisfaccions pel que s’estava fent. Ara amb en Tomeu també recuperat si acabava una restauració integral del històrics Gegants de la Ciutat en Tomeu i na Guida.

La tasca que es va fer a la seu de la Colla de Geganters de Maó no va passar inadvertida en absolut i fins i tot en el seu moment els reporters de la IB3 van venir al taller a fer-ne un reportatge sobre el tema. No van ser pocs tampoc els medis escrits que van publicar les primeres fotografies preses feia més d’un any quan van començar les tasques, del procés i dels gegants ja recuperats presidint la plaça constitució, per a moltes dècades més.

El que havia de començar en arraconar els vells gegants en un museu per a fer-ne dos de nous feliçment va concloure amb els gegants de tots els maonesos renascuts per la il·lusió de qui, al igual que tota la ciutat, vol que en Tomeu i na Guida no deixin de comparèixer mai a les Festes de la Mare de Déu de Gràcia.

www.gegantsmao.menorca.es

Sa Geganta de Maó renaix en una restauració d'altura

Any 2010

El taller de la Colla de Geganters de Maó es va obrir a l’any 1995 amb l’objectiu de poder fer petites reparacions als gegants, quan aquests ho tinguessin de menester, sense necessitat de haver de recórrer a artistes externs. Un factor important era la part econòmica, l’altre el que algunes persones del grup a part de agradar-lis els gegants i el mons que els envolta, també tenien inquietuds artístiques que podrien materialitzar amb les enormes figures de la ciutat. Com  hem comentat en anteriors articles, el que va començar com a un “petites urgències” poc a poc es va anar convertint en un hospital de dalt de tot, amb intervencions força complicades i de gran responsabilitat.

a l’any 2010 ja en feia alguns que s’estava parlat sobre el que s’hauria de fer amb els històrics gegants de la ciutat en Tomeu i na Guida, doncs vuit dècades de vida (arribaren a la ciutat a l’any 1934, havent estat ja utilitzats alguns anys en altres pobles i festes de l’estat) no havien passat inadvertits en la consistència de les enormes figures, que en infinitat de ocasions havien estat apedaçades fruit de accidents o simplement pel pas del temps. 

De fet havia existit un projecte de que algun artista especialitzat de la península treies unes còpies exactes dels gegants, que serien les que sortirien cada any per les festes i els antics i tan deteriorats Tomeu i  Guida passarien a la categoria de peces de museu. Ja es disposava de varis pressuposts dels possibles artistes que havien de fer les còpies dels gegants i fins i tot ja es parlava de quin seria el lloc més idoni per a portar les figures antigues i que testimoniessin amb la seva presència una part important de la història de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia.

En pocs anys en el nostre país la economia donaria un gir que pocs havien pogut preveure. La nova situació econòmica, una crisis que al moment d’escriure aquestes ratlles encara perdura, dilapidaria molts de projectes, sent un dels primers en el cas del consistori maonès el de la construcció dels nous gegants.

Les dificultats arriben de vegades per a girar-ho tot i en ocasions per fins i tot trobar solucions que acaben sent ideals. Veient el tema ja amb certa perspectiva certament la millor solució seria la que va decidir la junta directiva i el propi ajuntament de la ciutat: Com no es podien fer els gegants nous, la persona que en aquell moment regentava el taller de la colla de geganters, iniciaria una tasca titànica, que duraria dos hiverns, de fer una restauració a fons, quasi podríem dir reconstrucció, dels dos històrics gegants de manera que quedessin nous com el primer dia. A grans mals grans solucions i la obra, per la seva mesura i responsabilitat va fer que després de moltes hores de treball aquells dos gegants quedessin millor que si els haguessin fet nous, van quedar com el primer dia però a més sent els mateixos que aquell primer dia van arribar a la ciutat.

La persona encarregada de la tasca seria Miquel Villalonga Coll, que sempre que va haver de menester alguna col·laboració dels seus companys la tindria i l’Ajuntament sols es tindria que encarregar de costejar els materials.

Just iniciat l’any 2010 al taller ja estaven les taules a punt per a tombar-hi als dos il·lustres pacients. La primera en passar per quiròfan seria na Guida., sa geganta.

Abans de entrar en feina direm que a l’any 1990, també debut al mal estat en que es trobaven ja els gegants, les parts històriques, el bust i els braços, van ser recoberts i emsamblats amb fibra (la mateixa amb la que es construeixen avui les barques) i se lis va afegir una part que mai havien tingut, pits i panxa. Tot assemblat en una sola peça aniria a sobre de la estructura de fusta.

La restauració havia de consistir en netejar les figures de totes les capes de fibres, macilles, cartrons i papers varis que en tant anys havien estat recobertes i un cop arribant a la figura original reparar les moltes ferides amb els mateixos materials en que havien estat creades en el seu  moment. Es faria d’aquesta manera, doncs el que realment feia que aquells gegants ja no s’aguantessin drets era que masses reparacions i materials afegits un a sobre de l’altre ja no lis donava consistència,si no tot lo contrari.

Amb na Guida ja a sobre la taula (ella tota tremolant) es començaria per amb molta cura netejar les diferents peces i separar-les tal i com havien estat en un principi (amb els braços i el bust com a peces independents i empernades l’una amb l’altre).

Prest arribarien les sorpreses que no per desagradables deixaven de ser cada una d’elles un nou repte per a la persona que havia de deixar aquells gegants com a nous. Es va començar a treballar en la neteja dels braços, trobant a baix de la fibra capes de cartró, paper de diari, escaioles, fustes i infinitat de materials que un cop eliminats havien ocultat que els braços originals ja sols eren romputs un al costat de l’altre. En el cas de les mans pocs dits no es trobaven romputs i aferrats de nou, sempre amb materials bastant rudimentaris i masses vegades poc idonis.

Volem recalcar en tot cas arribant a aquest punt que en cap  moment volem despreciar la tasca de les persones que durant vuit dècades havien arranjat els gegants com sabien i sobre tot amb molt bona voluntat, doncs en el seu moment no haver-se fet aquestes rudimentàries reparacions simplement els gegants avui ja no existirien.

Un cop amb les restes dels braços i mans de la Guida que fa vuit dècades va arribar a la ciutat, amb molta cura, responsabilitat i mirant sempre on es trepitjava s’havia de restaurar i deixar aquells braços com a nous. No poques setmanes de feina deixarien les extremitats de sa geganta reconstruïdes i com a noves.

Arribant el torn de restaurar el bust les sorpreses anirien en augment, doncs un cop eliminades capes i capes de fibra, cartrons, papers i fins i tot fustes que li aguantaven el coll dret per que no li caigués cap endavant, ens trovariem amb que fins i tot del coll original en hi faltava un tros i que en algun moment el cap havia estat seccionat del coll per a introduir-hi a l’interior les abans mencionades fustes i tornat a ajuntar de manera que quasi no es notés.

Mencionarem l’efecte del cap de sa geganta a sobre sa taula, separat del coll i la persona que ho havia de deixar com el primer dia, com si mai hagués existit l’assassinat, treballant amb la màxima cura però també amb l’apassionament de saber que estava fent algo molt gran, de molta responsabilitat, però disfrutant ja pensant en el resultat.

El que alguns no s’explicaven com s’ aconseguiria després de setmanes de feina començava a agafar forma fins que el bust va resultar reconstruït completament.

Ara faltava una altre part, també en el bust, que era netejar la cara de sa geganta, eliminar totes les capes de pintura per a un cop pintada de nou ja sols portés una capa de pintura en lloc de tantes de tants tipus diferent una a sobre l’altre que portava en aquell moment.

Afeixirem que tan quan es van netejar les mans com ara que es faria amb la cara dos objectius més es perseguien, una l’eliminar un pes innecessari en la figura, que havia anat en augment a força de molts anys i l’altre que era recuperar algunes formes originals que tan en les mans com en la cara ja havien sucumbit a sota de materials invasors (un exemple seria que les ungles de sa geganta en aquell moment ja no tenien forma, ja sols eren pintades a sobre el dit però sense cap forma d’ungla).

Amb cap i mans completament restaurats, nous com el primer dia, més lleugers i amb les formes originals recuperades ja sols restava portar-les al poble de Sant Lluís per que el pintor Pere Tudurí lis dones una vida i expressions que sols podem qualificar de sorprenents.

Mentre s’aprofitaria al taller a seguir amb la tasca, en aquest cas seria la creació d’un tronc per el gegant, que si be en el principi no el tenia, no venia a substituir res antic, cosa que en uns gegants tan antics seria lamentable, donaria unes formes més estilitzades a na Guida,a amb unes formes per exemple a la cintura pròpies de la dona que mai havia tingut.

La tècnica seria la mateixa amb la que es construeixen els gegants encara avui en dia: crear una escultura, d’aquesta treure un motlle de escaiola i omplert aquest amb cartró pedra per a tenir la nova part de sa geganta suficientment lleugera i dels mateixos materials que braços i cap.

Altres persones ajudarien a Miquel Villalonga en la tasca, com és el cas del geganter Josep Gomila, fuster de professió, que adequaria la estructura de fusta al nou troc del gegant.

La modista Isabel Isabel Mercadal, ajudada de la gegantera Magdalena Fullana confeccionaria un nou gipó a la geganta, doncs les noves formes del tronc ho exigien, tasca que va quedar de dalt de tot.

Feliçment, amb la geganta reconstruïda en la seva totalitat, la tasca es va donar per acabada els primers dies del mes d’agost, amb molta satisfacció, festa gran i conscients de que el que s’havia fet era algo molt gran... i el pensament de que encara quedava la segona part: en Tomeu.

www.gegantsmao.menorca.es

Passejant per Alaior na Guida pateig un mareig

Mes d'agost any 2004.

L’ història comença un dissabte de Sant Llorenç en acabar un passacarrers en el que els gegants de Maó, en Tomeu i na Guida, van estar més d’ una hora ballant pels carrers d’ Alaior. L’ infortuni va fer que quan la gran parella era portada a estojar a un local proper a Sa Plaça algú del públic, no adonant-se del difícil equilibri de les figures, donés una empenta a la geganta i... comencessin les corregudes.

Un gegant és una figura que, tot i la professionalitat i l’ entrenament dels seus portadors, la seva alçada i el seu pes poden fer que fins i tot una ventada la pugui desequilibrar i fer-la caure. En aquest cas l’ empenta va fer que la persona que hi havia dins no pogués controlar la balançada i la geganta anés a terra emportant-se amb ella al geganter que hi havia a sota.

En un cas així tot passa molt ràpid: es treu a la persona de dins, i mentre uns companys comproven que no s’ hagi fet mal, altres alcen la figura i també comproven el seu estat.

En aquells moment el més important és el geganter, que va ser portat d’ immediat al punt de la Creu Roja més proper. Afortunadament la cosa no va passar d’ algun cop i el disgust.

Per l’ altre banda tenim que la geganta de Maó, na Guida, va quedar amb una ma  bastant ferida, un gran forat al front i algunes fustes de l’ estructura trencades.

Tot i que la reparació d’ uns desperfectes tan grans pot ser feina de moltes setmanes, l’ equip de manteniment dels gegants va decidir que ho farien en “un vespre”, doncs la geganta havia quedat pel dia següent per anar a ballar amb el seu company en Tomeu a la desfilada de carrosses que havia de sortir al cap de 24 hores.

Ja tenim que mentre un dels “cirurgians” quedava a un local d’ Alaior fent net les ferides de na Guida, uns altres anaven a la seva seu de Maó a cercar Fibra, cartró-pedra, macilles, pintura etc.

Els gegants de Maó són dues figures històriques, daten dels anys 30, pel que qualsevol reparació es te que fer amb molta responsabilitat doncs el que s’ està manipulant no és un ninot, és un dels símbols de la ciutat. En tot cas l’ equip que estava iniciant les cures és del tot coneixedor de tots els materials i tècniques per crear o arranjar un gegant, són el grup de manteniment que cada any sol  fer la posta a punt dels gegants de la ciutat i els mateixos que anys abans havien creat al nano “en Miquelet es Salero”.

Com sempre que es te que intervenir una figura de tanta antiguitat en llevar les parts ferides es solen trobar davall reparacions d’ altres èpoques i tons de pintures aplicats en temps avui ja llunyans i tapats per set dècades de reparacions una damunt l’ altre.

Podríem parlar de “una manera diferent de viure Sant Llorenç”, doncs a pocs metres d’ on es feia el Jaleo un grup de persones van escoltar les seves notes i els “oooole” tot el temps que va durar però sense alçar els ulls de damunt la geganta.

Les hores passaven, la feina era molta, en alguns casos per poder fer eixugar les fibres i macilles en temps record es va haver de fer us de secadors de cabells. Entrada sa matinada unes poques hores per dormir i tornem-hi de bon matí.

El diumenge al matí encara quedava molta feina per fer però poc a poc es començaven a donar les darreres capes de material, es podia començar a llimar, altres acabaven d’ empernar les fustes mentre l’ encarregat de les pintures ja començava a mesclar els colors. El Jaleo del matí ja estava a punt d’ acabar quan la geganta ja tornava a lluir com si mai hagués caigut.

Com la feina de vestir-la de nou també porta temps es va fer a la tarda, acabant-se pocs minuts abans de que arribessin la resta de geganters per alçar de nou els gegants i un dia més participar de l’ entitat altruista fent ballar als històrics Tomeu i Guida pels pobles de l’ illa.

Com a darrer detall, no podria haver estat d’ una altre manera, el primer en ballar la geganta el diumenge durant les carrosses va ser el darrer en sortir-ne de dins ella el dia abans. Dit portador ja estava recuperat dels cops i ja sols li quedava la cara d’ incredulitat en mirar la geganta i veure que la il·lusió dels companys restauradors havia conseguit l’ impossible de fer una reparació tan gran en sols 24 hores. Acabem l’ història amb el somriure del ballador de gegants alçant de nou a na Guida i  la de complicitat dels companys que l’ havien operada.

www.gegantsmao.menorca.es

El vent fa caure a na Guida, sa Geganta de Maó

Primavera any 2002.

Ningú diria que els nostres estimats gegants en Tomeu i na Guida poden tenir algun enemic, doncs be sabem que són dues figures ben estimades per la totalitat dels maonesos. Tot i així poden existir aquells enemics involuntaris que lis poden dur ben qualcun disgust, estem parlant d’un dels principals enemics dels gegants que és el vent.

El fet va succeir durant les ballades de Gegants que es solen integrar dins la Diada de Sant Jordi que organitza cada any el Casal Català de Menorca. Succeiria que estant les dues enormes figures plantades al costat de l’escenari on tocava la cobla, una bufada de vent tombaria d’esquena a la geganta na Guida. Tot i que el mal no impediria anular els balls de les enormes figures, en els dies posteriors s’hauria de reparar el clatell de la geganta que  havia quedat esclafat.

La reparació la farien com de costum els geganters Kiko Camps i Miquel Villalonga i es faria amb el material acostumat en aquests casos, el cartró pedra, el mateix amb el que van ser creades les figures moltes dècades abans.

Un cop amb la geganta a sobre la taula de operacions la reparació no seria complicada, però un problema gran començava a ser evident: els nostres gegants ja tenien masses reparacions una a sobre de l’altre que a part de desfigurar en alguns casos el seu aspecte original ja ni tan sols lis donava consistència. En tot cas la solució a aquest fet no arribaria fins una dècada després i de moment la nova reparació deixaria a la geganta de nou  com si quasi res hagués passat.

www.gegantsmao.menorca.es

Per Sant Jaume, un bon susto

Mes de Juliol del 1997

El mes de juliol de l’any 1997, les mateixes persones que algun temps abans  havien  aclarit les closques dels gegants, quan el canvi de les perruques, van conèixer una nova manera de treballar: la de ho hem de menester acabat per d’aquí a pocs dies.

Va succeir que durant les Festes de Sant Jaume d’es Castell, en Tomeu, el Gegant de la Ciutat, va patir una caiguda quedant amb el nas esclafat i una ma desfigurada.

Les caigudes dels gegants no és que siguin freqüents, doncs aquests solen ser portats per a persones experimentades i coneixedores de l’equilibri de cada una de les figuers, però tampoc és difícil que una bufada de vent, un forat al terra, un desnivell en el pis de la calçada o un imprevist  físic de la persona que va a sota del gegant pugui fer que la figura i el mateix portador que hi va dins acabin a terra.

En Tomeu en poc temps va ser traslladat a la seu de la entitat gegantera, on va ser desvestit, desmuntat i les mateixes persones (Francesc Camps i Miquel Villalonga) que ja “ostentaven el càrrec” de restauradors oficials dels gegants de Maó, fent us del cartró pedra, cola blanca i molta responsabilitat per que el nas i els dits tornessin a la forma original van ser els encarregats de fer les cures.

El treball no es va poder demorar en absolut doncs el Tomeu s’alçava de terra un 24 de juliol i pel 3 d’agost ja ballava per a les Festes de Sant Gaietà de Llucmaçanes com si rés hagués passat (sols hi quedava el susto).

www.gegantsmao.menorca.es

La fàbrica de les il·lusions gegants obre les portes

04 de septembre de1995

A l’any 1995, amb motiu de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, el Diari Menorca publicava la notícia de que aquell any el grup de geganters inaugurava una formació musical pròpia, els grallers; també figurava en titulars la notícia de que -EN TOMEU I NA GUIDA PRESENTEN UN NOU “LOOK”.

La tasca que aquell any s’havia fet sobre els gegants era un canvi de perruques, substituint unes de molt velles i deteriorares (possiblement les mateixes amb les que a l’any 1934 les enormes figures havien arribat a la ciutat) per unes de noves. Donat l’estat en que es trobaves les closques dels gegants en el moment de fer el canvi de les perruques aquestes van haver de ser restaurades, amb cartró pedra, el mateix material amb que havien estat construïts els gegants prou dècades abans.

Qui s’encarregaria de fer la operació de consolidació de les closques del cap dels gegants serien els geganters Francesc Camps Segui i Miquel Villalonga Coll, que pocs mesos abans havien estat alumnes del curs de cartró pedra impartit pel monitor Kiko Murillo.

Aquell any va ser en el que s’inicià la activitat del grup de músics del grup de geganters i també el de la obertura d’ un taller de restauració i construcció de gegants i altres elements festius.

Al dia d’avui no  han estat poques les figures gegantines que han sortit de les seves portes completament restaurades després de minuciosos treballs de restauració.

Un dia també a part de arranjar gegants en el taller de la Colla de Geganters de Maó es començarien a crear figures noves, convertint el que va començar com un petit “primers auxilis” en tot un taller d’il·lusions gegants.

www.gegantsmao.menorca.es